dimarts, 19 de novembre de 2013

RESUM DEL CURS 'ELS FONAMENTS DEL FUTBOL. L'ENTRENAMENT BASAT EN SITUACIONS DE JOC REAL'

Curs impartit per Àlex Sans i César Frattarola a l'INEFC, del 5 al 9 de juliol de 2010

Resum d'Andreu Vigo, Tècnic de grau superior en futbol (entrenador nacional)

A partir de la necessitat que tenen tots els models de joc que cada jugador sàpiga on estar i què fer en cada moment del partit, l'Àlex i el César van realitzar un treball d'observació i d'anàlisi de partits que els va portar a establir fins a 72 fonaments del futbol.

Aquests fonaments, definits com conclusions objectives fonamentades en factors d'espai i temps, son el punt de sortida de l'entrenador per a determinar, segons el sistema escollit, les posicions i els desplegaments òptims dels seus jugadors.

Per tant, seran la clau per desenvolupar l'entrenament basat en situacions de joc real. I el rendiment que s'ha d'assolir ha de ser un nivell òptim de resposta per part de cada jugador davant de cada situació de manera que es redueixi considerablement el percentatge d'errors en la presa de decisions.

Aquest concepte hauria de ser la pedra de toc per al procés de formació del futbolista i per a l'entrenament de màxim rendiment.

Aquest treball, realitzat durant més de 10 anys, l'Àlex i el César l'han recollit en el llibre Los Fundamentos del Fútbol. Programa AT-3 publicat per l'editorial MC Sports, i que han facilitat als assistents del curs.


Punts a destacar

Anàlisi i observació

Observem un equip i dividim el partit en unitats de competició (UC). Cada UC tindrà una fase ofensiva i una fase defensiva. Ens interessa principalment la fase ofensiva ja que com entrenadors en som responsables i podem disminuir errors i augmentar-ne l'eficàcia. La fase defensiva no depèn només de nosaltres.

Aquesta UC, en fase ofensiva, es produeix amb l'equip jugant en curt. Dels diferents desplaçaments de la pilota resulten diferents situacions de joc (SJ).

Analitzem perquè es perd la possessió de la pilota. Causes possibles: estil de joc en llarg quan no toca, es trenca l'estructura de l'equip... Si es perd usant l'estil de joc en curt pot ser per: finalitzar (que ja és el que volem), per mala execució i per presa de decisió incorrecta. En aquest darrer cas, la solució estarà en l'entrenament dels fonaments.

Exemple de fonament

Número 7: Desenvolupament del joc en una zona sense espais, després de 4 o més tocs en la mateixa zona/carril.
És un fonament general i el seu àmbit és el posseïdor de la pilota.
Es tracta que el jugador no insisteixi en jugar per la mateixa banda un cop i un altre perquè al final sempre es perd la possessió.

Pràctica (9-7-2010)

Primera activitat: Rondo 4+1 x 3. Els 4 amb pilota per fora i 1 de suport al mig. La idea principal és que si la pilota et ve d'un costat, no juguis un altre cop cap a aquest mateix costat. I si no pots jugar cap a l'altre, utilitza el jugador del mig.

Segona activitat: 11 en 1-4-4-2. Es disposa l'equip en un espai petit i s'explica i es desenvolupa el que es vol fer. En aquest cas s'aplica el mateix que en el rondo: jugar amb un company diferent del que te ha passat la pilota. Primer es passa amb la mà.

Tercera activitat: El mateix que a la segona però utilitzant tot el camp, i sempre amb el peu.

Quarta activitat: El mateix que a la tercera però amb l'oposició activa d'un 1-2-3-2.

Cinquena activitat: Treball defensiu 11 contra 11. L'equip que treballa fa que els puntes marquin els centrals perquè la pilota vagi al lateral i a partir d'aquesta situació pressionar. L'objectiu és que l'equip contrari no arribi al nostre camp amb pilota controlada.

AV

dijous, 25 de juliol de 2013

ASPECTES RELACIONATS AMB LA PERSONALITAT DEL TÈCNIC DE FUTBOL APLICATS A LA PRÀCTICA

per Andreu Vigo, Tècnic de grau superior en futbol (entrenador nacional)

Respecte

Una de les primeres coses que necessita el tècnic és guanyar-se el respecte dels seus jugadors. 

El respecte està intimament relacionat amb l'habilitat de l'entrenador per motivar els seus atletes (Dr.Wayne Halliwell, 1994) 

Per aconseguir el respecte dels jugadors, hi ha una sèrie de factors que cal que l'entrenador tingui (si bé els dos primers no sempre es poden tenir, sí la resta). Els 16 factors següents s'han adaptat dels 20 que el Dr.Wayne Halliwell proposa en el seu article La motivació en els esports d'equip el qual citem en la bibliografia recomanada.

experiència prèvia com a jugador i èxit.
experiència prèvia com a entrenador i èxit.
bona imatge: vestit, forma física, educació, puntualitat, eficiència.
bona organització del treball.
bon comunicador: saber parlar i saber escoltar.
disponibilitat: tenir sempre temps per al jugador.
demostrar coneixements del joc.
habilitat per ensenyar.
motivació alta: compromís, implicació.
ser positiu: ànim, optimisme, elogis i reforços positius.
bona direcció des de la banqueta: analitzar i reaccionar, fent les variacions oportunes, segons la marxa del partit.
capacitat de lideratge en el vestidor i en el partit.
auto-control: control de les pròpies emocions, mantenint la calma.
desig de millorar: estudi, autoavaluació.
acceptar suggeriments de jugadors i ajudants.
interès per tots els jugadors com persones.

Les aptituds de comunicació del tècnic, i de com autoavaluar-les 

He citat més amunt el ser un bon comunicador com un dels factors determinants per al tècnic per poder assolir el respecte dels seus jugadors.

L'èxit d'un entrenador dependrà molt de la seva capacitat per comunicar amb efectivitat.

Així doncs, primer veurem algunes coses sobre la comunicació que ens convé saber. Segon, veurem quines aptituds comunicatives hem de conèixer i desenvolupar, i, tercer, com les haurem d'avaluar.

Aspectes de la comunicació a tenir en compte:
1. La comunicació consisteix tant en transmetre missatges com en rebre'ls.
2. La comunicació inclou tant missatges verbals com no verbals.
3. La comunicació es compon de dos parts: contingut i emoció.
4. La comunicació pot ser inefectiva per error de l'emisor, del receptor o dels dos alhora, o pot ser inefectiva per les condicions en les quals es produeix.

Aptituds comunicatives que hem de conèixer i desenvolupar:
1. La credibilitat. Ser cregut quan un comunica.
2. L'enfocament positiu. Comunicar missatges positius preferentment.
3. La riquesa d'informació. Comunicar missatges amb informació suficient o abundant.
4. La coherència. Comunicar amb coherència.
5. L'escolta. Saber escoltar quan ens han de comunicar quelcom.
6. La comunicació no verbal.
7. La claredat. Comunicar missatges senzills i fàcilment comprensibles.
8. El reforç. Comunicar missatges que reforcin el comportament en el moment correcte.

Com avaluar les aptituds comunicatives.
1. La credibilitat. Per avaluar el nostre grau de credibilitat hem de conèixer:
- l'estil de direcció de grup que tenim:
dirigim manant i decidint en tot, sense cap participació dels jugadors o
dirigim manant i decidint el mínim, sense cap participació dels jugadors o
dirigim manant i decidint en tot, amb una participació dels jugadors en certs moments (el més apropiat).
- el grau de coneixement del futbol i del seu entrenament que tenim
- el nivell d'educació que tenim i demostrem cap als jugadors
2. L'enfocament positiu. Per entendre aquest concepte millor veiem l'exemple següent: en lloc de dir: "això no està ben fet" es pot dir "això es pot fer bé". Per avaluar aquesta habilitat hi ha una pràctica molt senzilla i fàcil:
Enregistar amb una gravadora totes les comunicacions que un fa durant una sessió o un partit. Després, es tractarà d'escoltar la cinta i identificar i comptar els missatges positius i els negatius. Això ens donarà la mida en la qual comuniquem amb un enfocament positiu. A més, podrem pensar com comunicar positivament allò que hem comunicat negativament.
3. La riquesa d'informació. Per avaluar aquesta aptitud, primer hem de conèixer ben bé allò que hem de comunicar, i segon, hem de saber com fer-ho. Es tracta de dominar allò què estem comunicant. Per altra banda, aquesta aptitud va agermanada amb la de la claredat. És a dir, s'ha de comunicar el just, ni poc ni massa, i que la comunicació sigui fàcilment comprensible. El mètode d'avaluació pot ser el mateix que en el punt anterior.
4. La coherència. Exemple: El que un dia diem que és blanc, el dia següent no podem dir que és negre. Mantenir la paraula és clau. Per avaluar aquesta aptitud el millor és pensar que hem comunicat fins ara i com, i tenir-ho present en el futur. Si les teves comunicacions segueixen una mateixa línia, seràs més coherent que no pas d'una altra manera.
5. L'escolta. Saber escoltar és: voler escoltar, concentrar-se en l'escolta, adonar-se del significat del missatge per sobre dels detalls, no interrompre el missatge, respectar el dret dels jugadors a comunicar amb tu, fer preguntes quan no s'entengui quelcom (escolta activa) i, finalment, al respondre, fer-ho constructivament.
Per avaluar-te, pensa en les converses que tens amb els jugadors i si saps escoltar d'acord amb el que hem explicat.
6. La comunicació no verbal. Els gestos amb les mans, el cap, els peus... les mirades, la posició del cos, el tacte, el to, ritme i inflexió de la veu, etc. formen part de la comunicació no verbal. Hem dit que la comunicació tenia dos parts: el contingut i l'emoció, el que es diu i com es diu. La comunicació no verbal fa referència a com es diu. Aquesta aptitud és de difícil autoavaluació i pot ser bo demanar algú que t'ajudi, observant-te.
7. La claredat. Aquest punt va lligat amb la riquesa d'informació (3). Recordar només que una comunicació breu i senzilla és de més fàcil captació.
8. El reforç. Enviar un missatge positiu després d'observar una conducta desitjable o un missatge negatiu després d'una conducta no desitjable és el que es coneix com principi de reforç. El reforç no sempre aconsegueix el seu propòsit per causes diferents. La causa que interessa més al tècnic és l'oportunitat de fer el reforç: sovint el reforç fracassa perquè arriba massa tard, arriba quan no s'ha de fer o arriba desproporcionat.
Per avaluar la nostra aptitud per usar el reforç, podem emprar la mateixa tècnica que en el punt 2.

Situacions i què i com comunicar per motivar

Comunicacions a un jugador
1. Davant una situació d'encert d'un jugador, cal manifestar satisfacció tant per l'esforç com pel resultat, amb un missatge positiu. Aquest missatge de reforç s'ha de produir sempre i de manera immediata.
2. Davant una situació d'error d'un jugador, s'ha d'enviar un missatge amb enfocament positiu i amb aquesta estructura: 1r, valorar l'esforç; 2n, donar informació de com corregir l'error i, 3r, presentar l'èxit que comportarà l'actuació corregida. L'entrenador ha d'evitar enviar missatges amb contingut negatiu i també els que incloguin gestos o un to de veu que indiquin desaprobació en excés.
3. Davant d'un comportament no desitjat d'un jugador. Partint de la base que en l'equip hi ha un ordre i una disciplina de comportament establerts inicialment, de manera clara, quan es produeix una actuació d'un jugador que es desvia d'aquesta línia inicial, s'ha d'actuar abans que comunicar un retret. D'aquesta manera s'evita entrar en una dinàmica de comunicacions verbals de tipus reprensiu cada vegada que hi ha un comportament no desitjat, cosa que faria desviar l'atenció d'allò que realment importa (la sessió o el partit). L'acció és més eficaç i davant el grup suposa una informació clara.
Per altre costat, algunes conductes no desitjades poden tenir en l'indiferència del tècnic el remei més eficaç.
4. Davant un moment baix d'un jugador. L'entrenador ha d'esbrinar què pensa aquell jugador, l'ha d'escoltar, i després, li ha de comunicar que té capacitat per superar aquest moment i que pot comptar amb la seva ajuda.

Comunicacions al grup de jugadors
1.Després d'un partit guanyat. La comunicació de l'entrenador ha de presentar el futur: cal seguir treballant per aconseguir superar els propers compromisos i per millorar alguns aspectes. Si el partit s'ha guanyat amb molta facilitat cal prevenir l'excés de confiança.
2. Després d'un partit perdut. El tècnic ha de demostrar amb la seva comunicació que té confiança en l'equip i que aquest necessita que cada jugador vulgui millorar la seva actuació i la del grup a través del treball en les sessions. Cal destacar aquells aspectes que sí van funcionar.
3. Davant d'una mala ratxa de l'equip. Cal explicar que l'equip és responsabilitat de l'entrenador i que cada jugador només s'ha de preocupar d'intentar fer-ho el millor possible d'acord amb les seves característiques.
4. Abans d'un partit. En la comunicació s'ha d'estalviar parlar de victòries i derrotes, de punts. Cal presentar el resultat final com el fruit del treball fet durant la setmana i del joc desenvolupat. S'ha de motivar a cada jugador per aconseguir bones actuacions individuals i s'ha plantejar al grup el repte de ser el millor.
5. En la sessió. Abans de començar, s'ha de motivar a cada jugador i al grup per aconseguir millores en el seu joc, plantejant reptes que motivin.

Bibliografia recomanada:

Halliwell, W. La motivació en els esports d'equip. Revista Apunts. Educació Física i Esport. Número 35, pàgines 51 a 57. INEFC. Barcelona, 1994.

Martens, R. i altres, El entrenador. Capítol 3, pàgines 37 a 43 i capítol 4, pàgines 45 a 55. Hispano Europea. Barcelona, 1989.

Curtis, B. i altres, Adiestramiento eficaz del entrenador... (article dins del llibre de Joan Riera i Jaume Cruz Psicología del deporte, aplicaciones y perspectivas. Editorial Martínez Roca, Barcelona, 1991)

Galilea, B. Motivació verbal i del comportament... a Quaderns Didàctics, núm.5, pàgines 14 a 18, desembre 1993, Escola Catalana de l'Esport.

Castañer, M. El comportament no verbal de l'educador físic. Revista Apunts, núm.33, pàgs.40-48. INEFC, Barcelona, 1993.

Castañer, M. Com optimitzar el discurs no-verbal de l'educador físic. Identificació i anàlisi de conductes significatives. Revista Apunts, núm.46, pàgs.29-35. INEFC, Barcelona, 1996.

AV

dilluns, 18 de febrer de 2013

DISSENY DE JOCS EN ESPAIS REDUÏTS

per Andreu Vigo, Tècnic de grau superior en futbol (entrenador nacional)

Els jocs aplicats en espais reduïts són una eina fonamental de l'entrenador de futbol per treballar amb els seus jugadors (tant si aquests estan en fase d'aprenentatge com si ja estan formats) conceptes tècnics i tàctics que ell vulgui veure després reflectits en el joc de l'equip.

Les situacions reduïdes de competició i joc creen situacions d'ensenyament amb objectius alhora tècnics, tàctics individuals i col·lectius i físics (Fradua, L. i Figueroa, J.A., 1995).

En aquest article faig una proposta per dissenyar aquestes activitats segons la finalitat que interessi, valorant diferents aspectes que cal tenir en compte en el disseny.
Aspectes a tenir en compte (sempre subjectes a la finalitat o objectiu que volem assolir):

- l'organització de l'espai.
La mida de l'àrea de treball ha de permetre una participació regular de tots els jugadors que intervenen en el joc i també ha d'afavorir un ritme alt en el joc. Per això cal que dissenyem l'activitat en un espai no gaire gran. Per exemple, 20 metres per 15, o bé 30 metres per 20, són mesures normals i habituals per aquestes activitats.
Un dels aspectes a considerar és l'inclusió en el disseny del joc de zones finals, laterals o centrals amb rols, normes o restriccions pròpies. Per exemple, incloure una zona lateral en cada costat, de pas obligat com a condició prèvia a fer gol, permet treballar d'una manera bàsica el concepte d'amplitud:


L'àrea de treball i les zones que inclogui s'han de marcar, per mitjà de cons i altres útils, d'una manera clara i diferenciada, que permeti als jugadors identificar-les ràpidament.

- Els jugadors
El nombre de jugadors total no ha de ser gaire alt, per permetre la participació regular de tots ells, punt que hem esmentat abans. Ens podem moure en un interval d'entre 6 i 12 jugadors, tenint en compte l'espai que anem a usar.
Hi ha una sèrie de variables que hem de tenir presents a l'hora de dissenyar el joc:
a. superioritat numèrica. Un equip pot comptar amb un jugador més. També es pot incloure un jugador neutral que anirà sempre amb l'equip posseïdor de la pilota.
b. inferioritat numèrica. Un equip compta amb un o més jugadors de menys. Això permet incrementar la intensitat de treball i també l'habilitat de comunicació.
c. jugadors neutrals (comodins). La inclusió de jugadors que participen sempre amb l'equip posseïdor pot servir per que els jugadors (i l'equip) adquireixin hàbits com, per exemple, dirigir el joc cap a les bandes.
Seguint l'exemple que mostra el gràfic anterior, podem posar un jugador en cada zona lateral els quals sempre anirien amb l'equip posseïdor. Els jugadors neutrals s'han de diferenciar dels dels dos equips.
d. jugador neutral playmaker. Podem afegir un jugador comodí que es mogui pel centre, que jugui amb dos o tres tocs màxim i amb l'ordre de facilitar la transició a l'equip posseïdor immediatament després que ha recuperat la pilota.
e. porters. En els jocs aplicats sempre ha d'haver porteries, però hi ha jocs en que no hi ha porters. Afegir porters fa que el joc s'apropi més a la realitat i és més motivant per a tots.

- Les porteries
Podem dissenyar jocs en els quals les porteries s'adaptin a la finalitat que busquem. Cal tenir en compte algunes variables:
Mida. Les porteries poden ser de mida normal o més petites si convé (de futbol 7 o porteries petites especials si es disposa d'elles, o fetes amb piques o cons...).
Característiques pròpies. Per exemple, porteries fetes amb cons en les quals pots anotar pels dos costats, o pels tres si la fas triangular.
Situació. On posis les porteries et pot ajudar a assolir l'objectiu del joc. Per exemple, en un fons s'anota en la porteria normal i en l'altre s'anota en dues porteries petites, una en cada costat, dirigint d'aquesta manera el contraatac cap a les bandes.
Altres tipus de porteria. Les porteries també poden ser zones d'anotació, fetes amb cons o piques, que pots ubicar on interessi: al final, al mig, a les cantonades...

- Els gols
Els jocs solen tenir una sèrie de normes o restriccions els quals en determinats moments poden ser poc atractius per als jugadors. Per això, introduir modificacions en l'anotació de gols que resultin motivants és una bona solució. Exemples d'això són: val doble un gol que es faci amb la cama no dominant, amb el cap, fet de volea, fet després d'una centrada enrere...

- Les normes
La finalitat o finalitats que perseguim amb el joc les aconseguirem o no en funció principalment de les normes que marquem per al joc.
Primer de tot, no hauriem de posar més de tres per no crear confusió ni pèrdua de motivació en els jugadors.
En segon lloc, hem de posar normes que siguin conseqüents amb l'objectiu o contingut que volem treballar. Per exemple, si volem treballar la velocitat en el joc, recomanarem un nombre de tocs màxim de dos o tres. No els fixarem, perquè això va en contra de la creativitat i no és una cosa natural del joc. O, un altre exemple, si volem treballar centrada i rematada, fixarem que com a condició prèvia a fer gol, s'haurà de passar a un jugador comodí lateral. Com a complement, i recordant l'apartat anterior, podem fixar que el gol fet de cap valgui doble.

Finalitat del joc
Allò que volem que el jugador i l'equip adquireixin i desenvolupin en joc en el futur serà la finalitat de l'activitat i prendrà la forma d'un principi o fonament del futbol.
Evidentment, en un mateix joc es treballen sovint més d'un principi o fonament, però nosaltres hem de posar èmfasi en un de sol o màxim en dos. Això ens facilitarà la feina d'anàlisi del desenvolupament de l'activitat i també la feina d'avaluar-la quan aquesta acabi, de manera que serà més fàcil comprovar si hem assolit l'objectiu o no. Per tant, a l'hora de dissenyar una activitat d'aquest tipus, escollirem un sol principi o fonament del futbol, com, per exemple, l'amplitud d'atac.
És molt important que el tècnic posseeixi la qualitat de centrar-se en observar si hi ha una transferència entre l'objectiu que vol assolir i el desenvolupament de l'activitat que ha programat per assolir-lo. Seguint l'exemple anterior, l'objectiu podria ser: adquirir l'hàbit de buscar l'amplitud en el joc d'atac. El tècnic haurà d'observar llavors si l'activitat que ha preparat funciona per assolir aquest objectiu. Sovint, els tècnics perdem aquest fil, el que realment interessa, per distreure'ns amb correccions de gestos tècnics, per exemple. O, senzillament, només ens importa que els jugadors facin una despesa física amb pilota.
Aquesta transferència que busquem tindrà com a vehicle principal la solució de situacions de joc per part dels jugadors, situacions que s'han de correspondre amb el principi o fonament que hem escollit de manera prèvia com objectiu.


La psicologia del comportament ensenya que l'esportista aprèn millor allò que ell mateix ha experimentat (Horst Wein, 1995)


S'ha d'entendre aquesta activitat, per tant, com una eina ideal per nodrir el jugador de comprensió del futbol, del joc, per aconseguir potenciar la seva intel·ligència. I per fer-ho, el tècnic ha de donar l'orientació correcta a l'activitat facilitant les situacions corresponents i observar que es desenvolupen correctament, és a dir, que compleixen amb l'objectiu.
He parlat al començament d'aquesta part de l'article de principis i fonaments del futbol. Quan dissenyem aquest tipus d'activitats començarem escollint-ne un per a cada joc, d'entre una petita selecció: els que considerem més importants. Després, anirem incorporant d'altres conforme els jugadors i l'equip van progressant en el coneixement del joc. Pel que fa a aquesta petita selecció, cadascú ha de fer la seva tria (en la bibliografia trobareu on buscar). Jo us suggereixo aquesta:
2 globals: tots ataquen i tots defensen, agressivitat constant.
5 en atac: amplitud, profunditat, recolzament, desmarcatge, velocitat en el joc.
5 en defensa: amplitud, profunditat, marcatge, cobertura i permuta.


Condicions en que s'ha de desenvolupar la pràctica del joc
L'elecció d'un principi o fonament i la correspondència correcta de les situacions del joc i dels aspectes a tenir en compte que el tècnic adopti no garanteixen encara la transferència entre l'objectiu (el principi o fonament) i el desenvolupament de l'activitat. Cal que es donin en aquest desenvolupament unes condicions favorables.
La motivació i la intensitat, com a condicions més importants, les ha de cuidar el tècnic per tal que adoptin aquesta qualitat de favorable.
El tècnic ha de considerar la motivació de cada jugador i l'ambient total. Cada jugador hauria de poder trobar-se en més d'una ocasió dins les situacions de joc plantejades i solucionar-les, de manera que es pugui produir la transferència amb l'objectiu. Per tant, ha d'haver, abans de començar, unes indicacions individualitzades i unes per al conjunt que siguin altament motivadores i sempre amb presència de l'objectiu que volem assolir.
La intensitat amb la qual es treballi decidirà si una activitat ben organitzada té èxit o fracassa.
El tècnic ha marcar una intensitat que es correspongui amb el joc real i tenir cura de mantenir-la amb la seva actuació mentre es desenvolupa l'activitat, amb expressions d'ànim, de reconeixement i correccions (les imprescindibles per la dinàmica del joc).

Exemple 1
3x3 amb porters i 2 comodins laterals pel joc de cap


En un espai de 18x14 amb 2 porteries, juguen 2 equips de 3 jugadors cada un, més 2 porters i 2 comodins (1 a cada costat).
El joc es desenvolupa amb passades fetes amb les mans entre els posseïdors, amb la col·laboració dels comodins, i l'objectiu d'obtenir un gol fet d'una rematada de cap.
Després de cada gol es pot canviar els comodins, o bé passat un temps.
norma: no es pot córrer amb la pilota a les mans.


Aquest senzill joc ens permet treballar la iniciació a la rematada de cap amb una sèrie d'avantatges sobre una activitat més analítica: un, els jugadors treballen d'una manera més propera al joc real; dos, els jugadors treballen en un ambient competitiu i lúdic al mateix temps; i tres, molt important, facilita la transferència entre el desenvolupament de l'activitat i l'objectiu que volem assolir a través de la solució de situacions de joc per part dels jugadors. 

Exemple 2
3x3 amb 4 porteries

En un espai de 15x15 amb 4 porteries de 4 metres cada una, juguen 2 equips de 3 jugadors cada un.
El joc es desenvolupa per fases: En la primera, es juga a conservar la possessió de la pilota. En la segona, es pot obtenir un gol conduint la pilota a través de qualsevol de les porteries després d'haver-la tocat els tres jugadors de l'equip. En la tercera, es pot obtenir un gol després d'un control orientat en qualsevol de les porteries.
En les fases 2 i 3, l'equip que primer arribi a 5 gols guanya.
norma: l'equip que marca reinicia el joc.


Aquest joc il·lustra amb claredat tot el que s'ha exposat en les parts I i II d'aquest article: àrea de treball i nombre de jugadors reduïts, els quals permeten (i potencien) una participació alta de tots; característiques de les porteries (nombre, mida i situació) que ajuden al desenvolupament de l'activitat, gols subjectes a una norma...
La finalitat o objectiu del joc ha de prendre la forma d'un fonament o principi. En aquest joc serien: el desmarcatge pel recolzament (tàctic) i el control orientat i la passada (tècnic). I aquest joc, repetint el que hem dit en l'exemple 1, facilita la transferència entre el desenvolupament de l'activitat i aquest objectiu que volem assolir a través de la solució de situacions de joc per part dels jugadors.

Exemple 3
3x3 amb porters i 2 comodins laterals


En un espai de 20x15 amb 2 porteries, juguen 2 equips de 3 jugadors cada un, més 2 porters i 2 comodins (1 a cada costat).
El joc es desenvolupa amb l'objectiu de fer gol amb la col·laboració dels comodins.
Després de cada gol es pot canviar els comodins, o bé passat un temps.
norma: per fer gol és necessari que els dos comodins hagin tocat la pilota en la mateixa possessió. Entre comodins no es pot produir cap passada.


Aquest joc, que és una progressió de l'exemple 1, ens permet treballar d'una manera senzilla l'amplitud d'atac i el canvi d'orientació (en situacions que eviten fer passades horitzontals).
L'estructura i el desenvolupament del joc compleixen amb tot el que necessitem per assolir aquest objectiu.

Recordeu: totes les activitats que dissenyem han d'intentar nodrir el jugador de comprensió del futbol, per aconseguir potenciar la seva intel·ligència.

BIBLIOGRAFIA
Apunts de tàctica del curs de tècnic de futbol de 1r nivell de la FCF

Brüggemann, D. i Albrecht, D. Entrenamiento moderno del futbol. Capítol 2, capítol 3 (punts 2 i 3) i capítol 5, pàgines 61 a 95. Hispano Europea. Barcelona, 1993.

FCF, Apunts dels cursets d'aspirants a tècnics d'esport en futbol. Temes 2 i 8. FCF, Barcelona, 1998.

Fradua, L. i Figueroa, J.A. Construcció de situacions d'ensenyament per a la millora dels fonaments tècnico-tàctics individuals en futbol. Revista Apunts. Educació Física i Esports. Número 40, pàgines 27 a 33. INEFC. Barcelona, 1995.

Mayer, R. Not enough players? No problem. Revista Success In Soccer, núm.3 i 5 del 2000 i núm.1 i 2 del 2001. Success In Soccer. 2000/01.

Schaefer, F. Games in tight spaces. Revista Success In Soccer, núm.4 del 2000. Success In Soccer. 2000.

Wein, H. Fútbol a la medida del niño. Pàgines 39 a 44, 126 a 130, 179 i 188, 219, 223 a 250 i 305 a 326. RFEF. Madrid, 1995.

AV

divendres, 8 de febrer de 2013

DIRIGIR UN EQUIP DE FUTBOL: UNA QÜESTIÓ D'ÈTICA

Resum de la conferència de Santiago Coca a l'INEFC de Barcelona, el 16 d'abril de 2005,
per Andreu Vigo, Tècnic de grau superior en futbol (entrenador nacional)
Santiago Coca és professor de l'escola nacional d'entrenadors de futbol de la RFEF. Ha publicat diversos llibres entre els quals destaca Hombres para el fútbol

La direcció d'un equip de futbol des d'una perspectiva ètica vol dir que l'entrenador ha de veure aquest equip de futbolistes com un equip de persones, de les quals ha de potenciar la seva llibertat d'acció esportiva.
Per tant, l'ètica és un element humanitzador del futbol. I aquest element es sosté en 4 pilars:
1. Joc net
2. Respecte
3. Estar a gust, desenvolupar una activitat gratificant.
4. Elecció constant que ens obliga a repensar totes les accions.

1. Joc net
Joc net vol dir absència de violència, absència de racisme, absència de xenofòbia, però, a més, vol dir responsabilitat. Cada un, primer l'entrenador i després els jugadors un per un, assumeix sense excuses el resultat de les seves accions esportives. I es pregunten el perquè d'aquests fracasos, derrotes, etc.

Excusar-se no és ètic

Per exemple, "rebre un gol en fred". Què vol dir això?
Assumir sense excuses demostra un creixement ètic i de maduresa.
A més de responsabilitat, l'entrenador també ha de tenir una exigència: que el deixin treballar sense rebre pressions de cap tipus per part de ningú a l'hora de prendre decisions. Ha de reclamar llibertat de decisió. Aquesta llibertat també ha d'existir per als jugadors. Si l'entrenador demana llibertat per fer el seu treball també ha de confiar en el treball dels seus jugadors. Ha de donar-los confiança. És la diferència entre entrenar robots i persones.
En el cas dels nens, no s'ha de tallar la seva espontaneïtat. L'entrenador els ha de proposar reflexions i deixar que ells pensin i resolguin per si mateixos.
Evidentment l'entrenador els ha de donar normes i reglaments. Ha d'haver un equilibri.

Un nen jugador robot serà un adult jugador robot i donarà respostes repetitives, fruit d'un ensenyament còmode, en lloc de respostes originals. 

S'ha de fomentar la creativitat. Per exemple: el regat. Si obligues el nen a no fer més d'un regat en una jugada estàs fent un jugador robot.
La finalitat no justifica els mitjans
Per exemple, guanyar com a sinònim d'haver-ho fet bé.


Un moment de la xerrada. Foto: Vigo

2. Respecte
Les persones que formen aquest equip són diferents. Què ha de fer l'entrenador amb aquestes diferències, anul·lar-les o potenciar-les?
Anul·lar les diferències entre els jugadors porta a un pensament únic i això ens fa tornar als robots. Per tant, l'entrenador ha de potenciar les diferències i integrar-les totes a l'equip. Tothom té dret a ser diferent i a triomfar personalment, sense menyscabar l'èxit de l'equip.

L'entrenador ha de respectar les diferències entre les persones que formen l'equip

Per exemple, en un equip hi ha grups, i cada grup té una concepció de la vida i del futbol diferent. No es pot obligar tothom a pensar igual. I dins d'aquests grups hi ha líders, que sovint no coincideixen amb els capitans. Hi ha líders, per exemple, que són jugadors suplents. Tots aquests líders ajuden a mantenir l'equilibri en el vestidor.
El respecte també ha d'existir cap als àrbitres, persones necessàries les quals s'equivoquen com tothom. L'entrenador no ha de buscar en ells les excuses.
I també s'ha de tenir respecte cap a les pròpies limitacions. En aquest sentit, cal citar Eugeni Trias, professor d'humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, per al qual tot gira al voltant de les limitacions. Per tant, és necessari que l'entrenador escolti els punts de vista de qui treballa amb ell.
Pel que fa als jugadors, existeixen més limitacions en nens i joves.
L'entrenador ha de respectar això. I no ha de deixar que els pares interfereixin. Si un pare insisteix, el nen no ve més. I si el club pressiona, plegar.

3. Estar a gust
Això vol dir: res de queixes, preocupar-se per millorar, no per perdre... Per exemple: Donar un toc d'atenció als jugadors no significa una bronca.
L'entrenador ha de contagiar els jugadors. En aquest sentit es valora molt la sinceritat.


Tot es resumeix en aquesta frase: sí a si mateix

4. Elecció constant
S'ha de tenir valor per prendre decisions. Per exemple, en nens, si vas guanyant per 2-0, mai s'ha d'ensenyar a perdre el temps. Aquest temps s'ha d'utilitzar. S'ha d'anar a guanyar per 4-0. Això és un repte a l'ètica.

Finalment, s'ha de tenir capacitat d'autocrítica, sobre totes les decisions que es prenen.


AV